Salut i república - 08-08-2025

Carta blanca. Possiblement hi haurà qui estarà orgullós de pertànyer a una determinada nació, grup, comunitat o tribu. Algun esquimal, un indi de l’Amazònia o algú de la part del Serengeti. Del nostre veïnat, dels europeus en general, no podem posar cap exemple. El nostre veïnat estricte, els espanyols, són una absoluta vergonya. Començant per dalt de tot, tenen un rei emèrit fugat, vivint amb uns col·legues de la seva alçada moral. El fill, amb unes banyes com una cabra hispànica, passejant orgullosament la monarquia espanyola pel món. Ell parla de la família, fonament de la societat i tothom fa el despistat i riu per sota el nas. Tothom mira cap a una altra banda i punt. Amb aitals exemples, la resta del personal ha entès que té també carta blanca. Si el rei no té per què ser honest, pots comptar un polític qualsevol. En conseqüència, corruptes, aprofitats i vividors van a la seua bola. Segons com, robar està permès. Ja se sap. Ara estem coneixent la història dels curriculums inflats, dels títols que s’obsequien segons la filiació política, de les universitats privades que regalen titulacions i de la poca vergonya dels pares de la pàtria, els que havien de ser exemple de generacions futures. Però no passarà res. La casta política és una gran família i el poble pla, sorprenentment, ho té assumit i acceptat. S’ho perdonaran tot entre ells i bon vent. Poques sorpreses. Què podem esperar d’un país amb un Ministre d’Hisenda que munta una banda per saquejar el Ministeri d’Hisenda? Va, marxem i endavant. Salut i república.