Els castells no maten

Fa dos segles Valls es va tenyir de sang. Una sèrie d’assassinats van enterbolir la vida de la ciutat. A vegades, però, les coses no són el que semblen. I el que aparentment era una mal païda rivalitat castellera, en realitat tenia arrels més profundes. Dos-cents anys després descobrim el misteri gràcies a la documentació conservada sobre aquells fets. Al final d’aquest capítol, a la secció Arxiu Adjunt, el Gerard Guix, escriptor i dramaturg, ens explica allò que li han suggerit els fets narrats en aquesta història. Si vols consultar el document original conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, ho trobareu a la transcripció de la declaració de Josep Térmens, com a testimoni dels assassinats de 1819 fet al Jutjat de Primera Instància. Publicat a Cultura. Valls: Órgano de la Escuela Elemental de Trabajo y portavoz de su Asociación de alumnos y ex-alumnos, núm. 21, novembre de 1946, pp. 6-7. Per llegir i veure les imatges d’aquesta història consulta el capítol al web de https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113